Festes Majors

DESCRIPCIÓ I HISTÒRIA

Les Festes Majors d'Altea, declarades Festes d'Interés Turístic de caràcter Autonòmic de la Comunitat Valenciana, són les celebracions en honor al Crist de la Salut, Sant Blas i el Crist del Sagrari que es desenvolupen en els dos nuclis urbans del municipi, Altea i Altea la Vella. El conjunt de celebracions prenen lloc anualment en dues èpoques diferents, segons els cicles festius tradicionals: el cicle d' hivern, entre gener i febrer, i el cicle d' estiu, al setembre.

Les actuals Festes Majors d'Altea són el resultat d'un procés històric de transformació i concentració de celebracions des del segle XVII, que va culminar als anys setanta del segle XX. Així, des de la fundació del poble el 1617, les festivitats tradicionals, com la de Sant Blas, es van complementar amb altres celebracions durant el segle XVIII, seguint el doble cicle tradicional d' hivern i d' estiu-tardor.

Entre els anys 1800 i 1851, el conjunt de festivitats oficials sufragades per l'Ajuntament eren "Sant Blas, Sant Pere Nolasc, Sant Vicent Ferrer, Nra. Sra. del Rosario, Corpus Christi, San Roque, Nra. Sra. De Setembre, Sant Gregori i el Santíssim Crist"

D' entre totes aquestes amb més de dos segles de tradició, destacarem les que van continuar evolucionant a les seves celebracions públiques, religioses i lúdiques fins a arribar, sense interrupció, a l' actualitat. Es tracta de San Blas, Ntra. Senyora de Setembre i el Santíssim Crist. La denominació de Mare de Déu o Nostra Senyora de Setembre és compartida amb la més comuna a Altea de Mare de Déu del Consol, la titular de la Parròquia i designada com a alcaldessa honorífica del poble el 1968. Per la seva banda, el genèric Santíssim Crist fa referència a la devoció popular que al segle XIX va donar lloc a dues celebracions sota l'advocació dual de Crist del Sagrari i de Crist de la Salut.

FESTES DEL STMO. CRIST DEL SAGRARI I DE MOROS I CRISTIANS EN HONOR A SANT BLAS

El mes de setembre a Altea se celebren les Festes Patronals del Stm. Crist del Sagrari i de Moros i Cristians en honor de Sant Blas. Aquest mes està ple de celebracions des del primer cap de setmana fins a l'últim. Les festes s'organitzen amb comissió de festes i files (penyes), els que pertanyen a l'Associació del Stmo. Crist assisteixen a actes religiosos com misses, ofrena, processó i participen en cercaviles, despertades, espectacles de música, infantils, per a gent gran, focs artificials, etc ... Els que pertanyen a les files de Moros i Cristians participen de les entrades, cercaviles, ambaixades i aldaus, festa a les seus festeres i molts actes més.

Acudeixen a les festes, veïns, amics i visitants. Durant les festes es munta una gran carpa amb un gran escenari on cada nit actuen grans orquestres i Dj 's de la zona, d'aquesta manera amenitzen les nits dels dies grans del poble d'Altea.

FEDERACIÓ DE MOROS I CRISTIANS SANT BLAI D' ALTEA

Festes declarades Bé de Rellevància Local Immaterial. Les manifestacions tradicionals de Moros i Cristians havien estat presents en les celebracions alteanes des del segle XIX. Es tractava tant de representacions, com, per exemple, els actes d' armes o les ambaixades, com d' elements estètics, en el cas dels figurants a l' Entrada de la murta les cavalcades o les processons. Era aquest un fenomen d'origen popular que participava a diferents festes com la de Sant Pere, la Mare de Déu dels Socors o el Crist del Sagrari.

https://federaciosantblai.com/

ASSOCIACIÓ FESTES DEL STMO. CRIST DEL SAGRARI D' ALTEA

L' origen d' aquesta festa es pot remuntar a mitjan segle XVIII. Se li atribueix aquesta devoció a la llegenda del rescat, segons la qual l'arribada de la primera imatge del Crist es va produir durant la redempció de captius alteans al nord d'Àfrica. En el primer terç del segle XIX, es va dividir en dues celebracions diferents però coordinades en dos diumenges consecutius amb dues imatges diferents.

La seva data original de celebració era el diumenge de setuagèsima, habitualment a principi de febrer. Actualment se celebra el darrer diumenge de setembre. Segons la tradició, es denomina així perquè aquesta no era la imatge que sortia habitualment en processó, sinó la que es guardava al sagrari de l'església. A partir d' una sèrie de fets considerats mil·lenaris al llarg del segle XIX, la seva devoció va anar en augment fins que el 1854 es va construir la capella de Crist del Sagrari, adjacent a l' església parroquial. La importància de les seves celebracions el diumenge abans de Carnaval, van anar guanyant importància i el 1903 és nomenat el primer clavari de festes. Actualment hi ha associació de festes i confraria. Des de principi del segle XX, tal com ens descriuen els programes de festes dels anys vint, les celebracions lúdiques van anar guanyant en riquesa i comptaven amb focs d'artifici, partides de pilota valenciana, revetlles, cavalcades i alardos.

FESTES DEL STMO. CRIST DE LA SALUT D' ALTEA LA VELLA

Té com a data de celebració el diumenge de cinquanta, habitualment a finals de gener. La institució de les celebracions està documentada al 1833, data en la qual va arribar la imatge a Altea la Vella. L'any següent va esclatar a Altea la primera gran epidèmia de còlera, que no va afectar Altea la Vella. Aquesta circumstància es va àssir amb la devoció al Crist de la Salut. Les seves celebracions religioses i populars prenen lloc entre gener i febrer a Altea la Vella, excepte l' any 1933 que amb motiu del seu primer centenari, es van celebrar al juliol. A més de les celebracions religioses com les misses i la processó, des d'aleshores s'han organitzat danses, focs d'artifici, partides de pilota valenciana al llarg dels més de 185 anys d'història d'aquesta festa.