Envia
Punts d'interés
Rutes
.
ORDRE 4/2019, de 7 de febrer, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es declaren bé de rellevància local les Festes de l'Arbret d'Altea: Arbret de Sant Joan, Arbret de Sant Roc i Arbret de Sant Lluís.
CRONOLOGIA
Incerta, possible des del SEGLE XVII i documentada al SEGLE XIX.
CONDICIÓ DEL BÉ
A la festa de l' Arbret d' Altea conflueixen elements culturals dels diferents pobles que han ocupat aquestes terres durant segles. De totes les festes populars que se celebren a Altea, és la que posseeix major reminiscències de cultes antics. És la festa que celebra el solstici d'estiu i venera a la vegetació com a agraïment a la mare terra per les collites. Com a tradició imbricada en la societat alteana i en el lloc on es desenvolupa, el seu valor etnològic i els aspectes rituals, cerimonials, lúdics, sagrats o religiosos, històrics i tradicionals que hi concorren, avalen la seva catalogació com a Lloc Històric d' interès local.
EMPLAÇAMENT I PAISATGE DE L' ARBRET DE SANT JOAN
La festa de l'Arbret de Sant Joan, originalment, va ser la festa dels llauradors d'Altea. És la festa del barri del Fornet i del Nucli Antic d' Altea, per tant, té lloc en part del Nucli Històric Tradicional i dins del BIC del Baluard i recinte renaixentista de la Vila d' Altea. Fins als principis del segle XX, aquesta zona urbana centrava l' activitat social i comercial d' Altea.
A la Plaça de l'Església, el seu centre, es concentren els actes principals de les festes de Sant Joan i és on es planta l'arbre. A més del Fornet i del Nucli Antic, també participen de la festa part del raval de les Costas i del Pla del Castell.
En el seu últim tram, provinent de l'Avinguda de la Nucia, des de la Plaça de la Creu, l'arbret recorre: Costa dels Mascles, el Calvari, carrer Alcoi, Racó de la Promesa, Alcoi, carrer Sant Miquel i Plaça de l'Església. Sense cap dubte, el paisatge urbà que recorre la festa és d'allò més emblemàtic d'Altea.
La festa consisteix en la tala d'un xop, el seu trasllat a costa i la posterior col·locació al centre de la Plaça de l'Església d'Altea. L'arbret se celebra anualment coincidint amb el solstici d'estiu i la celebració del naixement de Sant Joan Baptista. La festivitat de Sant Joan i l'arbret és hereva de multitud de ritus i costums propis de festivitats precristianes molt esteses arreu d'Europa. Aquesta festa sintetitza elements culturals dels diferents pobles i civilitzacions que han ocupat aquest territori. L'arbret representa l'exaltació i renovació de la vida després de l'hivern. El símbol d'aquesta festa és l'arbre i a ell se li ret culte. La col·locació d'un arbre a la plaça es considera fertilitzant. Els joves traslladen el xop que fecundarà la terra perquè va proporcionar abundants fruits en les collites. Els participants solen veure en el xop un gran símbol fàl·lic; en la mitologia clàssica el xop era l'arbre consagrat a Hèrcules, símbol de la força i la valentia.
ARBRET DE SANT ROC
La data de celebració i ubicació de la festa de Sant Roc: La festivitat és el 16 d' agost, però se celebra el primer diumenge d' agost a la Pda. Horta-Quintanes. El dissabte anterior se celebra l'acte de l'acte.
L' antiguitat de l' ermita de Sant Roc es remunta a mitjans del S. XIX, enfront d' aquesta es troba l' era, on antigament s' utilitzava per a l' assecat de la passa o la trilla dels cereals que es cultivaven en l' època i que gradualment van deixar de ser conreats, també i des d' aleshores l' era servia com a punt de trobada i escenari de festes i esdeveniments per als veïns del barri.
Els actes tradicionals de la festa són: missa de Sant Roc, goigs de Sant Roc, missa d'ànimes, novenari, la 'plantà de l'Arbret' i 'despertà', i com a àpats tradicionals: 'sopar de cabasset', concurs de paelles i 'coca a la llumà'.
ARBRET DE SANT LLUIS
La data de celebració i ubicació de la festa de Sant Lluís: La diada és el 9 d'octubre i se celebra el darrer diumenge d'agost a la Lloma, Pla del Castell i Barranquet. El dissabte anterior se celebra l'acte de l'acte.
Segons ens conta Francesc Martínez i Martínez «Còses de la meua terra» la festa data de 1870, en homenatge dels veïns al polític Lluis Martínez i Beneyto que tenia una casa al barri, van fer una festa en honor al sant valencià Sant Lluis Bertran.
L'Ermita de Sant Lluís va ser construïda el 1945 i, tres anys després, va ser entronitzada la imatge tallada al taller d'imatgeria del carrer Jesús i Maria de València, el cost del qual va ser aportat per tots els veïns del barri. Els actes tradicionals de la festa són: els actes religiosos, l'Arbret, la tornada a peu, i com a àpats tradicionals: 'sopar de cabasset', coca a la llum i concurs de paelles.
MUSICA I MENJAR TRADICIONAL DELS ARBRET D' ALTEA